Verdegal, Joan

Joan Verdegal  (Borriana, 1955) és doctor en Filologia per la Universitat de València i màster en Traducció per la Universitat de Cantàbria. Ha exercit de catedràtic d’ensenyament secundari i de professor titular de la Universitat Jaume I. A més de publicar articles d’investigació, ha dirigit la revista interuniversitària MONTI (Monografies de Traducció i Interpretació) i l’Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura. Ha format part dels jurats del Premio Nacional a la Mejor Traducción i del Premio Nacional a la Obra de un Traductor. Els seus llibres aborden, principalment, investigacions sobre premis literaris i traducció; per exemple: La novela francesa a través de los premios literarios (1996, amb María Dolores Burdeus), La pràctica de la traducció francès-català (2011), El premio Fray Luis de León de traducción: historia, sociología y crítica (2013). Entre les seues traduccions literàries destaquen obres de Boris Vian (La espuma de los días, 2000), Marie-Jean Hérault de Séchelles (Teoria de l’ambició, 2006), Alexandre Dumas (La tulipa negra, 2006), Charles Nodier (Jean Sbogard, 2008) i Cristina de Suècia (Lleures i sentències, 2009). Ha publicat recentment el llibre de relats Rigorosament incert (2019).