Informació del llibre | |
Preu | 20,90 € |
ISBN: | 978-84-18634-96-3 |
Pàgines: | 368 |
Enquadernació: | Rústica amb solapes |
Mides: | 15 cm (ample) x 23 cm (alt) |
Tercera edició: sexe, llibres i lawfare
Tercera edició: sexe, llibres i lawfare és un llibre de gènere fluid en què la història principal, protagonitzada per un conseller valencianista víctima del lawfare, adopta forma de novel·la pròxima al gènere negre. Al seu torn, el protagonista escriu una novel·la que pretén que siga d’amor lèsbic. Tanmateix, la dedicació d’ambdues protagonistes al món de la llengua acaba convertint l’obra en una sèrie d’esbossos, fragments d’una novel·la sobre literatura i l’ofici d’escriure. Les dues novel·les avancen paral·lelament, però mai no conflueixen.
Per l’estructura narrativa, Tercera edició: sexe, llibres i lawfare també té molt de dietari. Potser s’acosta al cànon memorialístic en alguns moments, perquè conté apunts autobiogràfics, fragments de memòries, però també autoficció. Literatura del jo, en diuen. És una obra híbrida, amb un nucli real i un fil conductor inventat; una obra de narrativa que, com a tal, entrellaça elements d’especulació i memòria; fets i imaginació. Al llibre hi ha política, sexe, introspecció, dolor i alguna tímida i despistada pinzellada d’amor, amb referències literàries permanents. És un llibre de ficció i de reflexió. Potser de reflicció.
Enric Nomdedéu (Reus, 1961) és un polític valencianista. Ha sigut vicealcalde de Castelló de la Plana i, des del 2016, és secretari autonòmic de Treball i director general del Servei Públic d’Ocupació. Graduat social, tècnic superior en Relacions Industrials, llicenciat en Ciències del Treball, ha cursat altres estudis sempre vinculats als recursos humans i al dret laboral, en una carrera professional de més de vint-i-cinc anys fora de la política. Va viure tres anys a París, i en va tornar. Com a columnista, ha publicat més de dos mil articles en diferents diaris, entre els quals Mediterráneo, Levante-EMV, La Vanguardia o El Mundo, i puntualment en altres capçaleres digitals. Alguna d’aquestes peces és… bona. Aquesta és la seua primera incursió en la ficció, si és que ser nacionalista valencià no és ja una miqueta això.