Imagineu-vos que sou a la vora del riu un dia qualsevol. Al vostre costat, unes rentadores comenten les últimes notícies del poble mentre esbandeixen la roba. Un llaüt passa prop de la vora i el patró gira el timó amb la intenció de mullar les rentadores, les quals els llencen crits d’indignació, intentant amagar una certa complicitat i, fins i tot, satisfacció. Allà lluny, la barca de pas, subjecta a la gúmena, travessa l’Ebre amb un carro i dos rucs que porten llenya. Una mica més a prop, dos pagesos en una muleta carregada de sacs d’olives retornen del seu tros, a l’altre costat de riu. A la riba contrària, sobre la roca d’una peixera, un pescador cullereja amb un salabre amb l’esperança de capturar alguna saboga. Al darrere vostre, se sent el soroll refrescant de l’aigua dels cadups caient a la naquera de la sènia, mentre l’animal va girant, amb els ulls coberts per unes ulleres de pauma.

L’escena que acabeu de llegir podria ser real però no pas actual. Està inspirada en la descripció d’aquells que sí que ho van viure en primera persona. En aquestes pàgines trobareu els mateixos protagonistes, amb uns quants anys més a l’esquena, que ens en parlen. Ho fan amb les seves pròpies paraules, que l’autora recull i analitza en un relat fresc i entretingut, oferint-nos un retrat realista de la vida quotidiana d’aquells temps en què literalment “lo riu era vida”. Aquest ambient riberenc arrossegava tot un univers de percepcions col·lectives i interpretacions que també tindreu ocasió de conèixer.

'Vivències ebrenques' és una relació elegíaca, sentimental i popular de tot el que es vivia a l'Ebre quan aquest era portador de vida, quan els seus paisans, en una agricultura pràcticament de subsistència, abans o després de la guerra, amb massificacions no presents encara, el tenien com un déu tutelar pel qual navegaven i del qual en treien, amb mesura, la seva substància. Xavier Garcia